PARÀBOLA

Les paràboles són relats, històries clares i senzilles amb la finalitat de transmetre un ensenyament d'una manera més comprensible i fàcil de recordar i entendre. Jesús predica utilitzant paràboles, és a dir, exemples vius, imatges preses de la vida ordinària, donant-los continguts rics i amplis.

 

La paràbola del blat i la zitzània és una de les paràboles de Jesús de Natzaret, recollida a l'Evangeli de Mateu (13, 24-30) i també a l'evangeli apòcrif de Tomàs (dit 57). És la dotzena paràbola narrada al Nou Testament. A l'Evangeli de Mateu es troba després de la paràbola del sembrador i just abans de la paràbola de la llavor de mostassa.

Otra parábola les propuso, diciendo: «El Reino de los Cielos es semejante a un hombre que sembró buena semilla en su campo. Pero, mientras su gente dormía, vino su enemigo, sembró encima cizaña entre el trigo, y se fue. Cuando brotó la hierba y produjo fruto, apareció entonces también la cizaña. Los siervos del amo se acercaron a decirle: "Señor, ¿no sembraste semilla buena en tu campo? ¿Cómo es que tiene cizaña?" El les contestó: "Algún enemigo ha hecho esto." Dícenle los siervos: "¿Quieres, pues, que vayamos a recogerla?" Díceles: "No, no sea que, al recoger la cizaña, arranquéis a la vez el trigo. Dejad que ambos crezcan juntos hasta la siega. Y al tiempo de la siega, diré a los segadores: Recoged primero la cizaña y atadla en gavillas para quemarla, y el trigo recogedlo en mi granero.».

Al món ens trobem amb el blat i el jull. El blat expressa les persones que s'esforcen per fer un món més just i solidari, un món on es respecti la dignitat de cada persona humana. I el jull expressa a les persones que difonen el mal i tot allò que aixafa la dignitat de l'home.