LA SEGONA PASQUA

El dilluns 24 de maig es celebra la segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual en tot el país, ja que no a tots els llocs se celebra ni es fa festa.

Aquesta festivitat té lloc el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció.

La festa Commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Segons expliquen les sagrades escriptures, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora.

Els apòstols van començar a recórrer el món per a fer difusió de la fe cristiana i, per això, l'Esperit Sant els va dotar de la xenoglòssia, que és la comprensió de diverses llengües.

EL CIRI PASQUAL

El Ciri Pasqual representa la mort i resurrecció de Jesucrist, la llum i la vida del món. És una espelma de gran grandària, de color blanc que té gravades les lletres gregues Alfa i Omega, que signifiquen que Déu és el principi i fi de tot.

El foc que s'empra per a encendre el Ciri Pasqual deriva de les espelmes enceses durant la Vigília Pasqual. El foc del Ciri Pasqual és nou que renova la fe, d'aquest foc, a més, s'encenen la resta de les espelmes. Aquest foc representa a Jesucrist ressuscitat i vencedor de les ombres i tenebres.

L'ÀNGEL 

L'Àngel va portar la pedra que segellava el sepulcre i els va anunciar la seva resurrecció. Després, Jesús se'ls va presentar als seus apòstols de diferents formes segons cada Evangeli abans de pujar als cels. És així és com s'inicia el Temps de Pasqua."Jesús ho va oferir tot en tres anys de predicació i va acabar en la creu després de donar menjar a centenars de persones i curar", ha explicat en COPE el pare Àngel Camino, sacerdot de l'orde de Sant Agustí i un dels vicaris de l'arxidiòcesi de Madrid.

LA CREU

Per als cristians la creu té un significat molt valuós, ja que, simbolitza tant el sofriment, passió i sacrifici de Jesucrist per la humanitat com, la salvació, reconciliació i unió amb Jesucrist. La creu és el principal símbol de la fe i Església Catòlica.

El Divendres Sant es presenta la Creu per a recordar i agrair el sacrifici que va fer Jesucrist per a netejar els pecats del món.

 

 

 

L'ESPERIT SANT

L'Esperit Sant i la resurrecció de Jesús no es poden separar i ens ha estat donat per a la nova presència de Déu entre nosaltres.

 Per l'Esperit Sant Crist viu enmig de nosaltres i en cadascun de nosaltres. Per l'Esperit Sant som capaços d'estimar. Per l'Esperit Sant podem «veure» al Senyor – «veure» amb
els ulls de la fe. Per l'Esperit Sant podem acollir a la persona de Crist ressuscitat a l'Església reunida, en l'Escriptura proclamada com a Paraula viva i eficaç, en els sagraments, en la vida, en les persones –sobretot en els més pobres- i en els esdeveniments de la nostra vida personal o de la nostra vida col·lectiva. Per l'Esperit Sant podem passar a l'acció i donar la vida pels altres, a imitació de Crist, oberts a l'esperança del Regne de Déu.

VIDEO MOTIVACIONAL amb Laura Ramos

 

LA PASQUA

 SIMBOLOGIA DE LA PASQUA

El conill de pasqua; el conill és el símbol de la fertilitat i la immaduresa gonadal associat amb la deessa fenícia Astarté, a qui està dedicat el mes d'abril. En al·lusió a aquesta deessa, en alguns països centreeuropeus a la festivitat de Pasqua se l'anomena Easter.  El conill és considerat com a símbol de la fertilitat en nombroses cultures paganes. Especialment, les que seguien diferents països del nord d'Europa. És per això que el Conill de Pasqua juga un paper fonamental en països com el Regne Unit, Polònia, i Alemanya. 

Llegenda del conill de Pasqua

Té el seu origen en l'era precristiana entre els pobles del nord de Europa, ja que el conill és símbol de la fertilitat relacionat amb les festes per la primavera en les tradicions germànica, cèltica i escandinava.

La seva alta capacitat de procreació fan que també sigui vinculat amb la deessa germànica Ostara, també coneguda com Eostre, qui a se li rendia tribut quan arribava la primavera. 

La teoria va ser represa per diversos autors des del segle XVII, els qui veuen la similitud del nom de la deessa amb el nom de la Pasqua en anglès: Easter.

La mona; aquesta es prepara sobretot a Catalunya, Aragó, València, Múrcia i Castella la Manxa. No obstant això, cada vegada és més freqüent trobar mones de Pasqua en altres zones d'Espanya. 

Hi ha qui diuen que l'origen del nom de “mona” en àrab munna,  significa «provisió de la boca». Aquest nom feia referència a un regal que els servents moriscos lliuraven als seus senyors. doneu i esperança. 

Per què hi ha un ou en la Mona de Pasqua?

En l'antiguitat, es va fer costum entre els cristians beneir tots els ous recollits des del dimecres de cendra, per a després repartir-los el dia de Pasqua als amics. Els pastissers van començar a preparar el dolç a base de farina, ou, sucre i sal i van afegir aquest ou, un símbol de fertilitat i esperança.

 

SANT JORDI

Segons la mitologia grega, el primer roser va néixer florit per embellir i perfumar el moment precís en què la deessa de l'amor Afrodita va sorgir enmig del mar gronxat per una petxina. Els llatins, igual que els indis, vinculen l'origen de la rosa amb el somriure i l'Amor, mentre que els cristians la creuen original del Paradís terrenal. La llegenda explica que en un principi totes les roses eren blanques, però que més tard, per motius diversos, esdevingueren vermelles. Així, la tradició catalana conta que quan sant Jordi va matar el drac, la sang de la bèstia va convertir en vermell es les roses d'un roser boscà que creixia proper al lloc dels fets.

LA ROSA; ha estat associada a la bellesa,  i especialment a la femenina , ha esdevingut la flor de l'amor. D'aquesta manera, la relació amb el roser és la mateixa que es té amb la persona estimada, i el roser, es converteix en un oracle on els amants cerquen respostes.

EL DRAC; a Occident, d'on sorgeix la llegenda que ens ocupa, el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient… Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc és capaç d'acabar amb nosaltres.

EL LLIBRE; El 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre.
La Idea original de la celebració del Dia del Llibre va partir de Catalunya, de l'escriptor valencià Vicent Clavel Andrés que la va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona el 1923 i la va aprovar el rei Alfons XIII d'Espanya el 1926.

LA PRINCESA; La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor per el millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o la senda de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac.

  

 

EL COLOR VERMELL; El vermell és el símbol de l'amor, dels enamorats, de la passió, del foc...A més a més, el vermell fa referència al color de la sang i a les passions que porten canvis de l'estat d'ànim a causa de circumstàncies com la vergonya, l'excitació, o la ràbia. Però les coses vermelles tenen també altres significats, més secundaris però igual de representatius com la bellesa, l'admiració i el respecte.

 

 

CODI DA VINCI

Segons la pel·lícula, Maria Magdalena va ser una dona jueva de la tribu de Benjamí, que es va casar amb Jesús i va donar a llum el seu fill. Jesús va intentar deixar l'Església a les seves mans aleshores aquesta Església tornaria la deïtat femenina a la vida humana i al coneixement general. Després de la crucifixió de Jesús, Maria Magdalena va fugir a la comunitat jueva de Provença, on ella i la seva filla Sarh van trobar refugi. El seu ventre és el Sant Grial. Els ossos descansen sota la piràmide de vidre a l'entrada del Louvre. El Priorat de Sió i els Cavallers Templers es van dedicar a protegir la seva història i les seves relíquies. El Priorat li dóna culte com a Deessa i com a Mare Divina.

 

Es diu que Maria Magdalena va ser marginada i demonitzada pel cristianisme tradicional, que la va pintar, diu, com una dona llibertina, una prostituta, etc., amb el propòsit, se suposa, de rebaixar-ne la importància. El cristianisme, tant oriental com occidental, ha honrat Maria Magdalena com a santa. Els cristians han posat el seu nom a esglésies, han resat davant la suposada tomba on reposen les seves relíquies i li atribueixen miracles. Pel que fa al tema de la prostitució, fins i tot els que relacionen Maria Magdalena amb “la dona… que era una pecadora” no aprofundeixen en les seves culpes. El cristianisme no posa l'accent en el pecat després del penediment.

LA MEVA VIDA (2004/2022)

El Ichthys

Actualment, l'Ichthys és el nom d'un símbol en forma de peix utilitzat al cristianisme primitiu com a mètode d'identificació entre els creients. El seu origen comença en l'època en la que els cristians eren perseguits pels romans, i utilitzaven el Ichthys com un símbol secret per a identificar-se els uns als altres. Quan dos estranys es coneixien, un d'ells havia de dibuixar el primer arc del símbol, i si el segon era cristià, sabria dibuixar el segon per a completar el símbol.

Diverses cultures paganes ho van utilitzar abans que existís la cristiandat. Generalment, era associat a la fertilitat, era conegut com la “Gran mare”, perquè deien que la seva forma representa un ventre matern. Entre els cristians, el símbol va perdre popularitat amb la construcció de l'església com a institució, i va ser rescatat a penes fa unes dècades gràcies a les paròdies que li van fer a Darwin amb el “Peix de Darwin”.